A diferència del que algunes persones pensen, creuen o bé afirmen en ocasions, la psicoanàlisi no té perquè ser un tractament indefinit en el temps...
Perquè? doncs perquè el temps el marca el pròpi subjecte, però el subjecte considerat com a únic, amb una història única i un patiment també únic, així doncs el pacient arriba a la consulta amb una demanda d’ajuda, però no una ajuda qualsevol... una ajuda, en ocasions desconeguda per la pròpia persona, el seu discurs li obra el camí per saber de si mateix i del seu malestar, un cop els símptomes remeten o bé disminueixen... la persona tria, es fa responsable del seu saber i per tant, decideix continuar amb la teràpia, deixar-la o bé posposar-la en el temps.